Introjecció

Word Portraits_Enrique Baeza_me & the curiosity

 INTROJECCIÓ

Una exposició al voltant del retrat,

amb les series de Word Portraits de Enrique Baeza i grEGOri de Gregori Saavedra

i la participació especial de Luis Camnitzer i Eduard Escoffet

Comissariada per Alex Brahim

Del 4 al 22 d’abril 2016 – Carrer Ferlandina 47 de Barcelona

De dilluns a divendres de 16,30h a 19,30h – Altres horaris cita prèvia a info@meandthecuriosity.net

Producció – me & the curiosity / cis-art

La introjecció és un procés psicològic a través del qual es fan propis trets del mon exterior, primordialment  de la personalitat d’algun subjecte. Inclou la incorporació imaginària d’un objecte, persona, situació o lloc a la auto-imatge de l’individu, així com la imitació inconscient de determinades actituds i formes de pensar. El retrat és, sens dubte, un dels motius fonamentals de la expressió plàstica i la tradició artística. Emparentat directament amb la voluntat mnemònica de fixar instants en el temes i amb la inquietud de l’home fins front a la finitud de la existència, és la categoria de la representació vinculada per antonomàsia a la recerca de la immortalitat. Un artefacte cultural orientat principalment a honorar el retratat, procurant ressaltar les seves qualitats.

Introjecció parla de la recerca per la transcendència de l’individu més enllà de la vida, del rol de la imatge en la construcció personal i social, i de les tensions entre allò que és propi i allò que és aliè que han de negociar-se en la seva concepció, a través d’una sèrie de retrats- Word Portraits de Enrique Baeza- i una d’autoretrats – grEGOri de Gregori Saavedra. Nodrits per recursos com el text o la poesia visual, els seus treballs es desplacen cap allò poètic i evocador els codis i recursos del retrat convencional, alterant també els seus mètodes o funcionalitat habitual. No en va, ambdós autors van començar escrivint i a dia d’avui treballen el retrat, producte de trajectòries singulars a l’àmbit de la comunicació i l’art, però representatives dels nous models de creativitat cultural.

El retrat d’un altre a càrrec de l’artista és abordat per Enrique Baeza en el seu projecte en procés Word Portraits ( 2012-2016). Mitjançant un protocol pactat, el diàleg entre l’artista i el retrat desemboca en una proposta de retrat textual de la persona en aquell punt de la seva vida. Així mateix, elabora retrats de ciutats que descriuen des de la part simbòlica l’estat emocional d’uns individus en un lloc determinat, els quals s’instal·len com intervencions publiques en cada localitat; un procés que començarà amb gran impacte a Nova York en 2012 i que a dia d’avui inclou més de 35 ciutats en els cinc continents. Utilitzant el joc lingüístic habitual en el seu treball, Baeza col·lapsa prosopografia i etopeia en breus sentencies que juguen amb l’epítet, la paradoxa i l’oxímoron. Frases agudes, compactes i sugeridores composen una galeria de retrats que prenen cos en impressions sobre paper, miralls o llums de neó.

Gregori Saavedra_me & the curiosity

L’autoretrat, gènere essencial a la historia de l’art, actualment rutina quotidiana i mètode d’acompliment social atomitzat a través del “selfie”, apareix de la mà de Gregori Saavedra (2013-2016). A les seves composicions digitals grEGOri, l’artista articula un diàleg entre la seva particular condició física – una estatura considerablement baixa-, la seva psique, i la seva pròpia gramàtica visual, utilitzant estratègies que vinculin amb perspectiva i humor la il·lustració, la gràfica publicitària i les lògiques de la poesia visual; com en el seu spot per El País, que es considerat per molts una obra d’art. En la sèrie, un Gregori multiplicat, en constant trànsit o mutació, indaga sobre la seva identitat i la seva posició en el món, contaminant-se d’ell mateix, propiciant un dialecte que a la seva vegada el reafirma com a segell, icona, afirmació, o firma.

Aquesta visió particular de l’ús del retrat, fruit de pulsions relacionades entre l’interior i l’exterior vehiculades per la Introjecció, es calibra conceptual i formalment pel diàleg amb les obres dels artistes invitats, que funcionen com prefaci i colofó del recorregut. Ultimant aquesta relació textual, gràfica i poètica amb el retrat, aborden el concepte en sí mateix i introdueixen comentaris al voltant de l’apropiació de l’altre en la construcció del jo, de l’individu com ens discursiu, o d’allò fallit de la intenció de sobreviure, únics i indelebles al temps.

_AFA5260

La peça Miro,Admiro,Miro (2006) del conceptualista Luis Camnitzer  dona la benvinguda i interpel·la a l’espectador al voltant de l’auto-imatge com reflex d’allò que fem propi a través de la mirada, invocant una dimensió cognitiva de l’individu que connecta allò ontològic amb el psicoanàlisis. Al tancament, el poema visual Fossa (2015) del poeta Eduard Escoffet fica en crisi el retrat en la seva qualitat perdurable i diferenciadora, però valida la seva obstinada pertinença endinsant-se en terres ombrívoles per reflectir la finitud de la vida com igualtat irremeiable entre els homes.

Invitación-INTROYECCIÓN-17_30