L’Air du Temps
Andrea Gómez

meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_muralpiedraromain_db12 – 15 de març de 2014

“L’Air du Temps ” és la primera exposició individual d’Andrea Gómez a me & the curiosity. A partir del dia 12 de març i, només durant 4 dies, es va poder visitar l’exposició a un local del Carrer Enric Granados 97 de Barcelona.

A l’Air du Temps, es va reunir una selecció de dibuixos sobre paper i obra escultòrica que la jove artista va desenvolupar entre finals de 2013 i principis de 2014, i que són fruit de la seva investigació al voltant de dos temes: d’una banda, la història de l’escriptura i la seva evolució a l’era de la cultura digital; i, per una altra, la intersecció entre el coneixement científic i la màgia.

La primera d’aquestes línies de reflexió es concreta en una col·lecció d’obres que tenen com element principal la representació de links, així com de paraules i elements extrets del llenguatge computacional i ofimàtic (com start, options, quit,…). Es tracta d’un llenguatge que l’espectador reconeix com a propi d’un context digital, i que apel·la a accions que només podem dur a terme si disposem d’una eina informàtica (com clicar, prémer la tecla Enter o moure el cursor).

L’artista, però, en un gest amb el que vol evocar el rol de l’escriptura, tenint com a referència la cultura funerària egípcia, reprodueix aquests elements sobre pedres semiprecioses, minerals i paper; suports que es resisteixen a l’impuls de ser activats digitalment i que fan evident la tensió generada per la dificultat de conciliar allò analògic i objectual amb la desmaterialització de la informació a l’era de l’Internet.

L’altra línia d’investigació, centrada en l’àmbit de la intersecció entre el discurs científic i allò màgic, entre la biologia i l’espiritualitat, recorre la resta de les obres presents a l’exposició, en les que es reflecteix també un interès de l’artista pel llenguatge del símbol com a representació visual d’alguna cosa invisible. En aquest grup d’obres trobem tres dibuixos de gran format (els quals són remakes de dibuixos anteriors de petit format); un quadríptic sobre paper en el que es fa referència a ones, forces invisibles i materialitat; una sèrie d’escultures amb binomis de paraules com home/déu, cos/ànima, mort física/mort espiritual; i un dibuix sobre fons rosa que reprodueix una frase de l’etòleg anglès Desmond Morris.

Hi ha a  L’Air du Temps una voluntat de reflexionar sobre com les noves tecnologies han redefinit l’essència de la nostra comunicació i sobre com accedim al coneixement, així com una certa intenció de reflectir l’”esperit dels temps” (l’air du temps), en el que impera la cultura de la fragmentació, i en el que el coneixement es construeix sovint a partir de la superficialitat i de la multiplicitat.

Imatges de la instal.lació:

meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_pasillo_db
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_meditation
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_paticulasyondasmosaico_dbmeandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_mosaico_dbmeandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_piedras3_dbmeandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_piedrasnocturnos_db
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_physicaldeath_db
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_muralpiedra_db
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_detallemural_db
meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_to romain_db

meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_publicaciones2meandthecuriosity_andreagomez_lairdutemps_entrada2
(fotos: me & the curiosity /  Diego Bustamante)